Ahir al vespre, vam assistir la meva dona i jo, a una reunió de l'escola de pares del col.legi on van dos de les meves filles. Es tractava un tema prou interessant, en especial pels que tenim fills adolescents: l'impacte de les noves tecnologies en els joves. Ho vam fer en un cas de dues noies que pengen un video seu a Youtube.
Personalment penso que, com es diu en castellà, "no se pueden poner puertas al campo"; és a dir, les noves tecnologies avancen a passos agegantats, i hem d'aprendre a viure i a conviure amb elles. No podem amagar-lis alló que és amb nosaltres, i que possiblement d'aquí a quatre dies l'utilitzaran per a estudair i per la seva futura vida professional.
El que no podem deixar de fer (és responsabilitat única i exclussiva dels pares) és saber-lis transmetre els nostres valors, i dotar-lis de suficient sentit crític, per que adoptin una actitut de saber i d'assumir que la tecnologia no és un fi en sí mateixa, sinò que és un medi que pot ajudar-nos molt a millorar la societat i l'entorn que ens envolta.
Recordem el Salm 23: " Ben cert, tota la vida m'acompanyen la teva bondat i el teu amor." A partir d'aquí no hi ha tecnologia que superi aquesta frase. Portem-ho a la pregària.
