Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Justícia. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de setembre del 2009

Prostitució

Aquests dies els diaris i altres medis de comunicació es fan ressó de l'incivisme imperant al centre de Barcelona, fent especial esment de fets com la prostitució a plena llum del carrer. Per corroborar la notícia apareixen diferentes fotografies de turistes o gent d'aquí fent actes sexuals diversos i de forma explícita en plé carrer.

Òbviament, i com sol ser habitual, això serveix per a fer una mica de soroll polític, amb declaracions d'uns i d'altres. Amb el que estan d'acord però, és que el problema és el carrer. Si ho fessin en habitacions lúgubres, o apartaments de Pedralbes, el problema ja no existiria.

Quina pena !!! La prostitució (a l'aire lliure i en mig de tothom, o en luxoses vivendes, o en pisos fets una porqueria), no deixa de ser prostitució. I com a tal és la més elevada degradació del ser humà, en la majoria dels cassos de dones indefenses, víctimes de màfies i alhora víctimes de la nostra societat. Si a qualsevol d'aquestes dones, que per 20 € o menys deixen violar la seva intimitat els hi preguntessin si els hi agradaria fer qualsevol altre feina per a guanyar-se la vida, tenim la resposta ràpidament.

No hi puc. No m'agrada anar per les carreteres i veure noies passant fred, ensenyant les seves carnes i esperant que algun anònim descarregui el que sigui damunt d'un cos indefens el qual a darrera hi ha una persona. No m'agrada veure la premsa que passa per ser digna anuncis de cossos. No m'agrada que es digui que és l'ofici més vell del món i es vulgui justificar. No.
Tothom té una dignitat, un ser i un cos que ha de ser respectat per tothom.

Perdoneu la meva virulència del post d'avui, però és un tema que em fa molta ràbia. Ja poden haver Instituts de la Dona, Observatori per la dona maltractada i altres organismes, que si no s'ataca el problema de base, no servirà de res.

Joaquim

divendres, 17 d’octubre del 2008

Manifestació

Ahir vaig anar per feina al centre de Barcelona. Vaig coincidir amb la manifestació de treballadors de la Nissan, que com molts ja debeu saber, la direcció de l'empresa vol acomiadar a uns 1.700 treballadors.

Lluny de les molèsties que poden causar qualsevol tipus de manifestació, em vaig posar a pensar amb la situació d'aquestes 1.700 famílies. Gent que ha treballat molts anys durament per tirar endavant la família, treballadors de totes les edats, homes i dones que gràcies a tenir aquesta feina han tingut i han contragut altres compromissos (prèstecs, hipoteques...) veuen de cop i volta que tot se'ls hi acaba per una decisió presa a moltíssims kilòmetres d'aquí.

Des d'un punt de vista empresarial no sabem si és una decisió justa, justificada i sense alternativa. Només recordar que aquesta empresa, pel que diu la premsa, ha gaudit durant molt de temps d'ajuts de les Administracions Públiques (pagades per nosaltres) i potser ara no ho té en compte. D'acord que estem en temps de crisi, però el cinturó ens l'hem d'apretar tots.

I quan parlo de la Nissan, parlo també de la Frigo, de la Seat i de tantes empreses que estan reduïnt d'una forma excessivament ràpida les seves plantilles. Han dit per la ràdio que aquest mes d'octubre a Catalunya es perden cada dia 1.000 (mil) llocs de treball.

Demanem al nostre Pare que aculli i que animi a tots aquests treballadors i a les seves famílies a tirar endevant. I els que encara tenim sort de gaudir d'un lloc de treball, que siguem el més solidaris i amics dels que no tenen un dret fonamental de les persones: un lloc de feina digna.

Salutacions,

Joaquim