Debats estèrils

És important realment, si un jutge va compartir cacera amb un ministre? És important saber si determinats (o potser tots) els polítics s'aprofiten dels seus càrrecs, per obtenir beneficis particulars? És convenient veure al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats com es barallen amb gran violència verbal?

Crec honestament que la societat i el món polític caminen cada cop més, per camins  més divergents. La realitat del nostre món, amb un atur que cada cop afecta a més famílies, amb un estat de pessimisme instal.lat, i on la pobresa es fa evident al nostre entorn, no els importa. Perdoneu l'expressió, em fa fàstic. Els polítics (tots) han de servir a la societat, i no servir-se'n.

Senyor Déu, fent nostres les teves paraules de l'Evangeli, perdona'ls perque no saben el que es fan.

Joaquim

S'apropa Nadal

Passat demà és eun gran dia: Jesús torna a nèixer als nostres cors. 

Però de veritat, ens ho creiem? I si ho creiem, ho sentim? I si ho sentim, ho vivim? I si ho vivim, ho sabem transmetre?

Uff, pregunto massa. Senyor, senzillament em conformo en viure aquest Nadal d'una forma senzilla, amb espai per la meva família, però sense treure els ulls de la realitat que ens envolta i pregant pels qui ho passen malament.

Joaquim

Pare Nostre que esteu en el Cel, sigui santificat el vostre nom

Sigui santificat el vostre nom. Qué vol dir? Per a mi, voldria dir dues coses:

a) Ahir vespre, a l'anar a Missa a la meva Parròquia, em van cridar l'atenció dos fets. D'una banda, en plena Missa, una senyora parlant amb el mòvil sense cap tipus de discreció, a dins de l'església. D'altra banda, un noi d'uns quinze anys, menjant-se un xupa xups. 

Per a mi, i perdoneu-me pel judici, és una manca de respecte aquestes dues maneres de fer i d'actuar. La Missa  és prou important, com per poder prescindir d'aquestes formes de fer. Anar a Missa, crec, no és anar a passejar. Santifiquem-ho!

b) Presència de Déu Pare als mostres cors. Tot el que vivim, tot el que fem, tot el que sentim, té per a mi, a part de la dimensió humana, una visió Trascendent; Déu és amb mi quan visc, qua faif, quan sento... Amb els ulls als homes, però amb el cor amb Déu. Això, per a mi, comporta una gran responsabilitat: estem santificant el seu nom.

Pare, ajuda'm a santificar el teu nom.

Joaquim

Zaqueu

L'Evangeli d'avui ens porta una història que sempre m'ha agradat molt llegir-la i dur-la a la pregària. Es tracta de Zaqueu, l'home que dalt d'un arbre vol veure Jesús, i que Ell el fa baixar. Zaqueu es queda immediatament corprés per la sola presència del Fill.

Avui, la nostra Fe (que no oblidem mai que és un do de Déu), la posem sovint a prova, ens porta a fer reflexions solemnes sobre ella, utilitzem els més variats recursos lingüístics per parlar-ne... I sovint ens oblidem que és molt més senzill. Una sola mirada cara a cara amb Jesús, i li serveix a Zaqueu per a convertir-se.

Senyor, dóna'm la fe e Zaqueu, i ajuda'm a despullar-me de tots els lligams humans per poder-te veure els ulls.

Joaquim

Vespres a Montserrat

Ahir al vespre, vaig tenir l'oportunitat d'assistir als vespres de Montserrat. Sempre que amb la meva dona pugem, tornem amb la idea de pujar-hi més sovint. És com una teràpia, apart de la pregària en sí.

Comences la setmana diferent. El diumenge descanses, o més ben dit, fas coses diferents que la resta de setmana. Però si a més tens una experiència d'aquest tipus, i ofereixes totes les coses de la setmana següent, és com si se't permetés començar de nou, amb més forces i ànims.

Joaquim

Salms

Darrerament estic redescobrint els Salms com una font inspiradora de pregària. No és que la meva pregària sigui de gran nivell, ni que m'envaeixi la Trascendència. Al contrari, em distrec massa sovint, i l'estona que hi dedico és excessivament curta.

Però la lectura tranquila del Salms m'ajuda a interioritzar. La seva lectura és senzilla i dóna molt de peu a deixar-te portar. Agafo una frase, i la vaig repetint...

No puc viure sense pregar, però sovint m'angoixo perque no puc pregar tot el que voldria, o em perdo amb altres coses mundanes ràpidament.

Senyor, vull pregar. vull estar amb Tú.

Visita al cementiri

Cada any, per aquestes dates, la meva mare em fa la mateixa pregunta: anem al cementiri? Hi anem tots tres: la mare, la meva germana i jo. I allà visitem el nínxol del meu pare i d'una altra meva germana.

Els cementiris són per als visitants, espais de silenci i de reflexió, i per alguns també de pregària. Està bé que ens recordem dels que ens han precedit i els interioritzem durant alguna estona. És un deure, perque si som el que som, és en part gràcies a ells. Les seves ànimes ja deuen descansar vora al Senyor, ben merescudament. Però nosaltres em de buscar aquests moments, per donar gràcies de que durant un temps van compartir la seva vida amb nosaltres.

Joaquim

30 minuts

Anit van passar per TV3(programa 30 minuts) un interessant reportatge sobre la crisi dels aliments. En resum, el que es va dir, va ser que la pujada tan alta del preu dels aliments que tingué lloc abans de l'estiu, i del qual només se'n van beneficiar quatre mutinacionals, va ser degut a que l'especulació existent en els mercats de finances es va traslladar al mercat dels aliments.

Sortia en Sarkozy, a l'assemblea de la FAO donant dades "impactants" (potser per netejar algunes conciències) tals com que cada 30 seg es moria un nen de fam... Però els resultats d'aquesta conferència van ser pràcticament nuls. L'únic que es sap, en certesa, es que dels 800 milions de persones que patien fam a finals del s XX estem passant a una xifra de 1.200 milions. Aquesta dada és molt dura. Però també és molt dur veure que cada cop més, als carrers de casa nostra, hi han gent que també passa fam de veritat. I aquí només em vull referiri a la fam d'aliments. Gent que no arriba a final de mes, i que no té diners per comprar-se ni un pit de pollastre.

Demanem al Pare avui, pels que a prop nostre no tenen un menjar calent per portar-se a la boca. Perque els que encara podem, siguem conscients dels que tenim i agraïts de menjar tres cops cada dia.

Canvi d'horari

Avui canviem l'hora. Com sempre, ens diem: avui dormim una hora més. I com sempre també, la reflexió de rigor: serveix per a alguna cosa?

Ens agrada veure l'hora en que vivim. Si no ens posem el rellotge, sembla que ens falti quelcom. I en realitat tampoc ens cal tan, perque les nostres rutines ens marquen el propi temps.

De fet, i acabo amb les filosofades, no som amos del nostre temps: tots tenim experiències de que qualsevol sotrac en les nostres vides ens torna al terreny de les nostres febleses. I deixem de ser amos, entre altres coses, del nostre temps.

Preguem perque el Senyor ens doni la intel.ligència de saber viure les coses en la seva justa mesura, i perque no ens creiem amos del nostre temps.

Joaquim

Donar a Déu el que és de Déu

Sovint, l'Evangeli, ens diu coses tan òbvies que ni fem cas, malgrat que són paraules de gran trascendència.
Donem al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Deú.I jo dic: aleshores, nosaltres ens quedem sense res, no? I si no tenim res, no tindrem por a perdre res. Per la qual cosa, arribarem a ser més feliços, no?

Perdoneu per l'atreviment d'aquest plantejament tan simplista que faig de l'Evangeli d'avui, però a mi em serveix per entendre i per fer pregària en aquest diumenge plujós.

Salutacions

Joaquim

Passen les setmanes

Un cap de setmana més. Passa el temps que no te n'adones, diuen les nostres àvies. I nosaltres, som conscients d'alló? Anem revisant dia a dia o setmana a setmana de tot alló que anem fent, anem vivint...? Som prou capaços de tenir autocrítica per anar millorant amb tot alló que ens proposem? Ho portem a la Pregària?

Aquest cap de setmana, que per aquí se'ns presenta plujós potser seria el moment de buscar algun racó de casa, i fer-ho. De tant en tant va bé.

Bon cap de setmana.

Joaquim

Antic Testament

Hi ha uns versets del llibre d'Ezequiel que diuen aixÍ:

"Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu esperit dins vostre i faré que seguiu els meus preceptes, que compliu i observeu les meves decisions." (Ez 36, 26-27)

M'agrada de tant en tant reflexionar-los i portar-los a la pregària. Malgrat que fa segles que estan escrits, són cada vegada més actuals. Cada cop més se'ns petrifica el nostre cor d'una forma voluntària o involuntària, i és tasca nostra procurar convertir-lo en cor de carn, en cor per als demés.

Obrim el dia d'avui els nostres cors als demés!

Joaquim

Al matí, quan ens llevem

Deia Lluís Armengol s.j. (acs), que al matí, just al llevar-se, pregava tot recordant l'inici de la Pregària Eucarística així:
"El Senyor sigui amb nosaltres. I amb el vostre Esperit. Amunt els cors. Els elevem al Senyor. Donem gràcies a Déu Senyor Nostre. Cal fer-ho i és de justícia".

He de confessar que des d'aleshores jo també m'intento recordar-me cada dia de fer-ho. I realment, són unes paraules ben encoretjadores de bon matí.

Cada matí, al llevar-se és important dedicar ni que sigui un instant a fer una petita pregària. Així que no ens puguin dir que t'has llevat amb el peu esquerra.

Joaquim

Cap de setmana

Porto al cotxe una cinta de cassette (els més petits ja no sabeu qué és) que m'agrada escoltar quan surto tard de la feina i vaig una mica cansat.

Es tracta d'un recull de Salms cantats per la gent de Taizé. En un d'ells, i és el que vull comentar avui és aquell que diu "Veniu amb Mi aquells que esteu cansats. Jo us donaré descans" (La traducció no és la millor, perdó). A mi em serveix sentir-me acompanyat, i realment reconfortat. Si podeu, feu-ho. Escolteu una mica de música tranquila, amb una estoneta de pregària abans de continuar-nos agobiant. És un bon antídot.

Joaquim