Qui demana...

Déu mateix ens diu que ens ha escoltat. I quan diu això, vol dir que ja ha arribat la seva salvació. Estem segurs que quan invoquem al Senyor, Ell ens respondrà: quan cridem auxili, Ell ens dirà: Aquí em teniu.

I això ja fa temps que va succeir. Perquè quan el Pare va enviar el seu Fill, Jesús, és perquè havia escoltat les nostres súpliques, les de tot aquell poble d?Israel que esperava el Messies

Concediu-nos, Senyor, la gràcia de pensar i d'obrar sempre amb rectitud; i, ja que de Vós tenim l'existència, feu també que a nostra vida sigui conforme a la vostra voluntat.


Per Crist Senyor Nostre

Primer divendres de Quaresma

Déu ens estima. I ens estima tal com som. Perquè persona i ens espera sempre amb els braços oberts. Aquesta idea hauria de penetrar tota la nostra vida. Abans que l'estimem nosaltres, Déu ja ens estima.

Hem de correspondre a aquest amor i reconeixement de Déu. Amb la nostra actuació cristiana diària. D'una manera especial hem d'aprofitar aquesta Quaresma, que és temps fort de preparacaió de la Pasqua, per obrir-nos també a Ell i als germans.

Ajudeu-nos Senyor a continuar la penitència quaresmal, que tot just hem començat; feu que a les pràctiques que acomplim exteriorment hi corespongui la sinceritat del nostre cor.
Amén

A l'endemà del Dimecres de Cendra

Malgrat tot, no perdem mai la nostra confiança en Déu Pare. Només Ell és la nostra seguretat i el nostre sosteniment. Ajudem-nos també els uns als altres per caminar junts per aquests camins que ens duen a l'amor i l'estimació del nostre Déu. Ell va enviar-nos el seu Fill, Jesús, per l'amor que ens tenia. I d'Ell, d'aquest Jesús, ens ve la força per continuar ben decidits en la nostra fe, en la nostra esperança, que és confiança, i en la nostra caritat envers els germans.

Senyor, preveniu els nostres actes amb la vostra inspiració i continueu-los amb la vostra ajuda, a fi que totes les  nostres obres tinguin en vós el seu principi i per vós arribin a la seva fi. Amen

Dimecres de cendra

Ara que entrem a Quaresma, cal dir que la nostra vida sempre ha d'ésser un camí de conversió. Quan avui ens imposin la cendra, se'ns dirà: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". Per les vegades que ens ha fet falta aquesta conversió i per les nostres infidelitats a l'Evangeli, hem de demanar perdó i podem aixecar la nostra súplica a Déu que és Pare amb el crit de "compadiu-vos de nosaltres".

Concediu-nos, Senyor, de començar amb un dejuni santificador l'exercici quaresmal de la milícia cristiana, perquè els que hem de lluitar contra l'esperit del mal ens sentim enfortits amb l'auxili de la sobrietat.
Per Crist Senyor Nostre. Amen

Optimisme

Si llegeixes el diari, escoltes o veus les notícies per ràdio o TV, i a més ets optimisme, ets un ser digne d'admiració.

La situació és dura i crua. La crisi sacseja a tothom. Si a més, al matí quan et lleves intentes fer-te una visió de la realitat aniràs amb el cap cot.

No vull ser un il.lús i amagar la realitat, però crec que si entre tots (medis de comunicació inclosos) procuren donar un sentit més positiu de les coses i de la realitat, segur que l'entorn millora. Hi han moltes notícies i moltes històries que de ben segur ens aniria millor escoltar-ho cada dia que no pas les avorrides xifres macroeconòmiques.

Intentem i procurem aportar optimisme al nostre ambient. Se'ns agrairà, i nosaltres també.

Ha passat el fred

Sembla mentida com marca el fred l'estat de les persones. Fa una setmana a aquestes hores els termòmetres d'arreu marcaven temperatures sota zero. Sorties al carrer i veies gent amb les espatlles arronsades (com si això fes passar el fred), passejant amb presees, i amb no masses ganes d'aturar-te i xerrar una mica.

Avui perl carrer la gent fa una altra cara. Sembla que el sol torna a imposar-se i la gent ho agraeix. Vinc ara de Barcelona, i tothom anava més satisfet passejant i ja es veia gent tafanejant aparadors.

És increïble com el clima influeix en les persones. Potser ens hauriem de plantejar que la fe també ens motivés una mica més en la nostra forma de ser i actuar. Tenint l'escalf de Déu, perquè hem de viure arronsats?

Si algú vol venir amb mi....

... que es negui a sí mateix. Paraules plenes de contingut que llegim avui en l'Evangeli.

I jo em pregunto, com em nego a mi mateix? Amb la de coses que em tenen lligat, família, amics, feina... i ara vé Jesús i em diu això.

Com sempre, l'Evangeli interpel.la el més profund del cor del qui el llegeix i el prega. Com sempre, el fàcil és tendir al més superficial, al més material. I crec que hem d'anar una mica més enllà.

Jesús ens demana, ens diu, que el més important és allò de Trascendent, de la pregària, del cor. I el que et lligui a aquesta terra pot ser important, però nosaltres no li hem de donar més importància del que té, per no caure en un egoïsme ni en un indiviadualisme agressiu.