Dissabte Sant

Avui, tot i que aquesta nit ens canviarà, no deixa de ser una continuació d'ahir.

M'imagino a la Mare de Déu, i als deixebles més fidels plorant a casa i pensant: "Ara ja està. S'ha acabat!!!" Possiblement ells no sabien de la resurrecció, i possiblement si ho haguessin insinuat no s'ho haurien acabat de creure.

Som a Dissabte Sant encara, però les coses canviaran aviat....

Divendres Sant

Estic llegint l'oració a Getsemaní, i m'impressionen diferents fets:

• Jesús, Fill de Déu, esdevé tan humà com nosaltres: sentia tristor.
• Sempre a la pregària, i per davant de tot, que es faci el que vol el Pare.
• Els seus amics són incapaços d'estar amb ell en els moments més difícils: s'adormen
• Lluc, el més descriptiu, ens diu que suava sang, i que un Àngel el conslava. Sabriem fer d'Àngels que consolen en el nostre entorn de dolor, d'injustícia, de malaltia?

A Jesús, no el maten els dolents. No el mata un descerebrat. Ni un terrosrista. A Jesús, en presència del futur cap d'Església, i a prop dels que seran els primers bisbes, el mata l'"establishment" del moment. El maten els teòricament bons. 

Només la seva mare, i algun deixeble molt fidel estan amb ell, a part d'un estranger (SImó de Cirene), i d'un parell de lladregots. Sol a la creu. Un símbol que malauradament no hi parem tota l'atenció quan el veiem, o fins i tot quan la portem en forma de penjoll a damunt nostre.

Avui és el dia de contemplar la creu. En silenci. Amb respecte. I preguntar-nos a on seriem fa 2000 anys. Dormint? Negant? Fent el fugisser?

Dijous Sant

Avui, Dijous Sant, una sèrie de consideracions pe a reflexionar:

• Jesús va lliurement a Jerusalem per aclarir el que està passant. Tothom espera alguna cosa, però no se sap massa el que és. 
• Entra triomfant a Jerusalem, i en quatre dies, la gent el deixa sol.
• En els moments més difícils per a Ell, va i organitza un sopar amb els amics.
• Ell mateix reparteix el Pa (símbol de les necessitats humanes) i el Vi (símbol d'alegria)
• Accepta qulasevol cosa que ha de venir
• Els gestos del sopar, el Sopar marcat per les necessitats del món, i de l'alegria de viure, s'han repetit (de moltes maneres diferents) al llarg de la nostra història.
• No perdem la veritable essència de l'Eucaristia. No anem a sopar esperant a que ens donin quelcom de menjar i marxem ràpidament.

Sant Dijous Sant

Jesús ja ho sap

Ja fa dies que jo sap, però avui ja ho té massa a prop. Un dels seus el traeix. I els altres comencen a dubtar. Una cosa és seguir-lo, una altra és jugar-s'hi el coll. I Jesús és humà. Comença a tenir por. Por d'estar sol. Por de que els seus el deixin.

Sovint em faig la pregunta. Seria capaç de donar la vida, tal i com s'entén de forma estricte, per Jesús? Alguns ho han fet (Romero, Kolbe...). Però jo?

Senyor dóna'm fe, molta més fe. I valentia.

En plena Setmana Santa

Ahir, a l'Evangeli de Joan se'ns narrava de quan Jesús va a veure a Llàtzer (aquell qui ressucità), i quan se li van ungir els peus amb perfum. Allà Jesús, amb el tot el que se li apropa hi troba pau i amics. Quina sensibilitat destila tot el relat !!!

Avui, en canvi, l'Evangeli canvia de tó, i hi ha molta més tensió: la pròpia dels esdeveniments que s'apropen. Jesús ja sap que algun d'ells el trairà i el vendrà. Però més que Judes, m'interessa entrar amb Pere. Li diu que el negarà tres cops, i ell incrèdul fa que no. Temps al temps...
Quants de cops l'hem negat? I Pere no és Judes. El segon és el "dolent de la película" però Pere es va convertir amb el cap de la nostra Església.
Reflexionem-hi

I per acabar una no massa bona notícia: A la web d'Entreculturas se'ns informa de quelcom que ja podiem preveure: l'ajuda oficial al desenvolupament per part del nostre país es rebaixa més del 70 %. Mala notícia pels pobres d'arreu del món, com sempre els més damnificats en aquesta crisi no provocada per ells.

El corredor de la mort

Ja hi és. Acaba d'entrar a Jerusalem, i Ell sap que la seva hora la té a tocar. Tot i així, si repassem l'Evangeli encara des d'avui fins dijous, té molt temps de fer coses.

Veiem. Segons Mateu entre avui i dijous fa:

• Fa fora als venedors del Temple
• Asseca una figuera
• Respon als sacerdots del Temple
• Dicta la Paràbola dels dos fills
• Ídem la dels vinyaters homicides
• Ídem la del banquet de noces
• Diu allò que s'ha de pagar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu
• Respon una pregunta - parany als saduceus
• Explica el primer manament
• Parla i discuteix amb els fariseus
• Anuncia la destrucció del Temple
• Paràbola de les deu verges
• Paràbola dels talents
• Unció de perfum a Betània
• .... altres coses que recull els altres evangelis sinòptics abans d'arribar al Últim Sopar.

Déu n'hi dó. Cada any, a l'arribar la Setmana Santa ho llegeixo i cada cop em sorprén més.

I com sempre, em faig la pregunta. Arribat aquests moments em pregunto què he fet pel Crist, què faig pel Crist, què he de fer pel Crist. Una pregunta ignasiana amb molt de reflexionar. 

I a l'hora, pensant amb el mateix Jesús, quan ja era al corredor de la mort, penso amb les persones que l'acompanyaven aleshores, i com jo acompanyo ara als que estan passant la seva passió.

Ja s'acaba la Quaresma

Entre a la darrera setmana de Quaresma, i com sempre em passa a mi (maleïdes presses) me n'adono que apenes l'he viscuda. O millor dit, no l'he viscuda.

Em sap greu. Això és com els propòsits de principi d'any que es dilueixen abans de que s'acabi el mes de gener. Cada any dius: ara sí, aquest any sí. I després, el dia a dia se't menja. Quina pena, però no em vull enganyar.

Espero que la setmana que vé estigui un pèl més tranquil, ja que penso fer una mica de descans, i pugui llegir, meditar i pregar la Passió i la Pàsqua.

Per cert, us passo un video de JS Bach de la Passió. Dura 10 minuts i val la pena. Et fa "entrar" en tema.