Estic llegint l'oració a Getsemaní, i m'impressionen diferents fets:
- Jesús, Fill de Déu, esdevé tan humà com nosaltres: sentia tristor.
- Sempre a la pregària, i per davant de tot, que es faci el que vol el Pare.
- Els seus amics són incapaços d'estar amb ell en els moments més difícils: s'adormen
- Lluc, el més descriptiu, ens diu que suava sang, i que un Àngel el conslava. Sabriem fer d'Àngels que consolen en el nostre entorn de dolor, d'injustícia, de malaltia?
A Jesús, no el maten els dolents. No el mata un descerebrat. Ni un terrosrista. A Jesús, en presència del futur cap d'Església, i a prop dels que seran els primers bisbes, el mata l'"establishment" del moment. El maten els teòricament bons.
Només la seva mare, i algun deixeble molt fidel estan amb ell, a part d'un estranger (SImó de Cirene), i d'un parell de lladregots. Sol a la creu. Un símbol que malauradament no hi parem tota l'atenció quan el veiem, o fins i tot quan la portem en forma de penjoll a damunt nostre.
Avui és el dia de contemplar la creu. En silenci. Amb respecte. I preguntar-nos a on seriem fa 2000 anys. Dormint? Negant? Fent el fugisser?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada