Anit van passar per TV3(programa 30 minuts) un interessant reportatge sobre la crisi dels aliments. En resum, el que es va dir, va ser que la pujada tan alta del preu dels aliments que tingué lloc abans de l'estiu, i del qual només se'n van beneficiar quatre mutinacionals, va ser degut a que l'especulació existent en els mercats de finances es va traslladar al mercat dels aliments.
Sortia en Sarkozy, a l'assemblea de la FAO donant dades "impactants" (potser per netejar algunes conciències) tals com que cada 30 seg es moria un nen de fam... Però els resultats d'aquesta conferència van ser pràcticament nuls. L'únic que es sap, en certesa, es que dels 800 milions de persones que patien fam a finals del s XX estem passant a una xifra de 1.200 milions. Aquesta dada és molt dura. Però també és molt dur veure que cada cop més, als carrers de casa nostra, hi han gent que també passa fam de veritat. I aquí només em vull referiri a la fam d'aliments. Gent que no arriba a final de mes, i que no té diners per comprar-se ni un pit de pollastre.
Demanem al Pare avui, pels que a prop nostre no tenen un menjar calent per portar-se a la boca. Perque els que encara podem, siguem conscients dels que tenim i agraïts de menjar tres cops cada dia.
1 comentari:
Referent a la gent que passa fam en els nostres carrers ho dubto una mica, ja que existeixen sistemes socials suficients per no deixar morir de gana a cap persona, actualment aquí en Espanya. A vegades alguns mendicans fan comedia volent aparentar més miseria de la que en realitat pateixen. Cal que anem en compte, la "mendicitat" també alguns grups organitzats l'exploten per fer negoci.
Publica un comentari a l'entrada