Avui canviem l'hora. Com sempre, ens diem: avui dormim una hora més. I com sempre també, la reflexió de rigor: serveix per a alguna cosa?
Ens agrada veure l'hora en que vivim. Si no ens posem el rellotge, sembla que ens falti quelcom. I en realitat tampoc ens cal tan, perque les nostres rutines ens marquen el propi temps.
De fet, i acabo amb les filosofades, no som amos del nostre temps: tots tenim experiències de que qualsevol sotrac en les nostres vides ens torna al terreny de les nostres febleses. I deixem de ser amos, entre altres coses, del nostre temps.
Preguem perque el Senyor ens doni la intel.ligència de saber viure les coses en la seva justa mesura, i perque no ens creiem amos del nostre temps.
Joaquim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada