Sovint, l'Evangeli, ens diu coses tan òbvies que ni fem cas, malgrat que són paraules de gran trascendència.
Donem al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Deú.I jo dic: aleshores, nosaltres ens quedem sense res, no? I si no tenim res, no tindrem por a perdre res. Per la qual cosa, arribarem a ser més feliços, no?
Perdoneu per l'atreviment d'aquest plantejament tan simplista que faig de l'Evangeli d'avui, però a mi em serveix per entendre i per fer pregària en aquest diumenge plujós.
Salutacions
Joaquim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada