Manifestació

Ahir vaig anar per feina al centre de Barcelona. Vaig coincidir amb la manifestació de treballadors de la Nissan, que com molts ja debeu saber, la direcció de l'empresa vol acomiadar a uns 1.700 treballadors.

Lluny de les molèsties que poden causar qualsevol tipus de manifestació, em vaig posar a pensar amb la situació d'aquestes 1.700 famílies. Gent que ha treballat molts anys durament per tirar endavant la família, treballadors de totes les edats, homes i dones que gràcies a tenir aquesta feina han tingut i han contragut altres compromissos (prèstecs, hipoteques...) veuen de cop i volta que tot se'ls hi acaba per una decisió presa a moltíssims kilòmetres d'aquí.

Des d'un punt de vista empresarial no sabem si és una decisió justa, justificada i sense alternativa. Només recordar que aquesta empresa, pel que diu la premsa, ha gaudit durant molt de temps d'ajuts de les Administracions Públiques (pagades per nosaltres) i potser ara no ho té en compte. D'acord que estem en temps de crisi, però el cinturó ens l'hem d'apretar tots.

I quan parlo de la Nissan, parlo també de la Frigo, de la Seat i de tantes empreses que estan reduïnt d'una forma excessivament ràpida les seves plantilles. Han dit per la ràdio que aquest mes d'octubre a Catalunya es perden cada dia 1.000 (mil) llocs de treball.

Demanem al nostre Pare que aculli i que animi a tots aquests treballadors i a les seves famílies a tirar endevant. I els que encara tenim sort de gaudir d'un lloc de treball, que siguem el més solidaris i amics dels que no tenen un dret fonamental de les persones: un lloc de feina digna.

Salutacions,

Joaquim