Atabalar-me

Avui ja vaig atabalat. No he pogut fer el post a l'hora que a mi m'agrada, de bon matí. He arribat al despatx, i ja he començat al revés de com acostumo a començar. 

Per sort avui és l'aniversari de la meva filla gran i a casa serà un dia de festa (tot i que, i ho dic en boca petita, no podré anar a l'Eucaristia del P. Adolfo Nicolás).

Qué dèbils som els homes, especialment aquells que som rutinaris! A la que variem algun ordre de les coses, sembla que el món se'ns caigui al damunt!

Salutacions

Joaquim