L'autobús que agafo al matí, quasi sempre és el mateix. El mateix conductor, els mateixos passatgers, els mateixos llocs buits...
I la gent normalment va molt sèria, fins i tot diria que amoïnada. No és per tocar la guitarra, però crec que hauriem de fer l'esforç tots plegats de relaxar-nos una mica més i destensar els muscles de la cara, per així permetre dibuixar una cara més amable. La gent que va amb tu, t'ho agrairà, de ben segur, com el conductor de l'autobús que cada dia li dic Bon Dia, i ara ja em torna la salutació esboçant un somriure.
Joaquim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada