Ahir van sortit les darreres xifres sobre l'atur, i realment són dolentes. El pitjor de tot, és que el futur immediat no presenta gaire bé.
A les nostres mans tenim poques eines materials per a poder ajudar a la gent que de cop i volta es queda sense aquest dret, malgrat les indemnitzacions que puguin existir. Però el que sí és a les nostres mans és l'acompanyament, l'ajudar a ser útils als nostres germans, i si s'escau, donar-lis tots els contactes possibles, perque puguin remuntar aquesta situació, que esperem sigui temporal.
I us poso una vinyeta del Forges, que a part d'arrancar-nos un somriure, val també per reflexionar una mica sobre l'actual precarietat que estem vivint.
Salutacions
Joaquim
2 comentaris:
A vegades penso que quin compromís volem demanar avui en dia als altres, als joves, al voluntariat, si poca gent es compromet, no eduquem en el compromís i vivim amb inseguretat...?
Laia.
Hola Quim. Trobo a faltar els teus posts habituals. Curts però fescos i naturals. Fa dies que no escrius. Anims.
Josep
Publica un comentari a l'entrada