Per sort, ara, ja estic millor, però em vé ràpidament a la memòria aquella frase tan i tan repetida en multituts d'ocasions de que no som res.
Som dèbils, tot i creure'ns que som els amos del món. Sobreactuem per damunt de les nostres possibilitats. I no ens adonem de l'important que és cuidar de la nostra salut, que sense ella, totes les nostres seguretats se'n van a passeig.
Déu és infinitament bó i ens deixa ser lliures, però no oblidem que d'Ell venim i que a Ell anem, i que nosaltres poca coseta som davant d'Ell.
Jesús, dóna'm força i ànim per tirar endavant, però sense creure'm que jo tot sol puc anar fent camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada