Malgrat tot, i degut a aquesta mania tan d'aquí de tenir uns horaris massa apretats, la conciliació feina-família continua sent una assignatura pendent del nostre entorn.
Recordo fa uns anys vaig passar una temporada a Heidelberg (Alemània) i allà els horaris eren molt diferents. El comerç tancava a les 16 h , excepte els dijous que allargaven fins a les 20 h. La gent, a les tardes, estaven o bé a casa, o bé practicant diferentes aficions: esport, música...
D'acord que hi ha gent que em dirà el tema del clima, que es fa fosc abans..., però hauriem de lluitar per una utopia. Que la gent treballi de debó durant el seu horari, i que l'horari es compleixi estrictament. I al sortir de la feina, tindrem temps per moltes altres coses, entre altres, treure o lliberar als nostres fills del nostre stress.
Salutacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada