Aquest matí he d'anar a funeral del pare d'un bon amic meu. A la vetlla, al tanatori, acostumes a veure a amics en una situació diferent del que acostumes a fer-ho habitualment. Però és una experiència, malgrat les circumstàncies, enriquidora.
La meva dona, la Mamen, que l'any passat va patir molt de prop aquesta situació per la mort del seu pare i del seu germà, té molt clar ara, que en aquests moments hem d'anar al tanatori a fer una abraçada a aquells que estan passant el mateix tràngol, per la companyia que pots arribar a fer amb aquest senzill gesto.
Que al cel sigui, Sr, Casas. I una abraçada Pep, Pauli i fills !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada