Avui és 15 de març. En principi no és una data assenyalada, però per a mi ho és. És l'aniversari de la meva neboda. I no és que celebri els aniversaris de forma solemne dels meus nou nebots (ja en tinc suficient amb els meus sis fills), però és una noia (avui fa 20 anys) que ha viscut des dels quasi nou anys com a orfe de mare. La meva germana va morir fa onze anys.
No sé si s'enrecorda molt de la seva mare. De fet ella no me'n parla, i jo tampoc li pregunto. Però m'agrada reflexionar sobre la importància i la sort de tenir uns pares que ens guïin des de petits per anar-nos obrint al món. I els que no ho poden aconseguir perque el pare o la mare es queda pel camí, han d'aprendre a conviure amb el fet. I és en aquest moment que la importància del pare que encara està aquí pren especial rellevància. Suposo que el que cal no és sobreproteccionisme, ni omplir el forat de qui ens ha deixat.
L'important seria mantenir viu el record i l'esperit de la persona que se'ns ha avançat en el camí cap al Cel.
Moltes felicitats Helena. I a tu Alícia, des del cel, un petó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada