Una de les frases més senzilles d'entendre, i més difícil d'explicar. És evident que creiem en un sol Jesucrist, és intrínsec a la nostra Fe.
Nascut del Pare abans de tots els segles. Tenim ja molt proper temps d´Advent que precedeix el Nadal, festa de la que ja en parlarem més endavant. És curiós, però quan diem abans de tots els segles, em vé al cap la idea de que el temps de quasi tot el món està en relació a un esdeveniment tan entranyable, com el naixement de Jesucrist.
Insisteixo, és difícil d'explicar, és fàcil d'entendre.
1 comentari:
Del meu blog:
http://cartescristianes.blogspot.com/2004/12/ara-ve-nadal.html
Cordialment,
El cristianisme apareix quan els camins de l’home envers Déu es troben oberts i ja han estat fressats per altres grans espiritualitats.
Per a la fe cristiana, tot –astres i estrelles, solsticis, paganisme, religions, àpats, costums, festes, la naturalesa entera, tota la Creació- absolutament tot, ha estat preparat per a Ell, el Crist. Aquest home que apareix en un lloc i en un moment verificables de la història humana: a Palestina, sota el regnat d’Herodes, i sota l’imperi d’Octavi August.
I en aquesta persona real els cristians veiem la carn, la paraula i la imatge del Déu invisible. Ell i el seu camí fins a la creu han generat tots aquests costums i tradicions que es continuen celebrant, amb diferents intensitats -cultural, antropològica, teològica. Que avui es mantingui més o menys velada o oblidada la presència de Déu entre els homes no significa que Déu hagi mort.
L’absència de Déu en els nostres dies és una mera contingència històrica. Perquè Déu, el Déu etern i viu, sempre ha estat, a la vegada, un Misteri transparent i ocult. L’eclipsi de Déu no és altra cosa sinó l’absència de relació amb Ell.
Nadal, doncs, per a mi, és com una explosió nuclear de radiacions permanents i inacabables al cor de la Creació. A qui es deixa tocar per aquestes radiacions se li obren totes les possibilitats de sentit, de llibertat i de futur. És una potent llavor plantada en el solc de la història humana. Que facilita que l’home pugui saber què vol dir ser home.
El fet històric de Nadal és immens: l’Univers sencer té un sentit. I ho celebra. I, a la vegada, és un fet intimíssim: tot jo podrà tenir un Tu interlocutor, perquè el Tu recòndit s’ha fet present, proper i senzill. Per això Nadal és, també, un pessebre, una cançó i un caliu entranyable. Tot home el pot acollir. La humanitat sencera se’l pot fer seu.
Publica un comentari a l'entrada