Diferents maneres d'enfocar les coses

La cantant Whitney Houston ha mort. He de confessar que a mí m'agradava mot com cantava. La seva modulació de veu era increible i difícilment superable. Malgrat tot desconeixia tot de la seva vida privada, i per això hem va sorprendre la seva mort per causes que no semblen pas naturals.

La fama i l'èxit són efímers, com es sol dir. Gent jove que triunfa ràpidament en el seu camps (artistes, cantants, esportistes....) o tenen el cap molt ben arreglat, o estan molt ben rodejats, o sinò és molt fàcil acabar no massa bé. El declivi és evident, rodejat de soletat i altres ciscumstàncies que no cal detallar.

Però avui vull fer especialment esment a un fet, i és el tractament dels medis de comunicació de quan esdevenen aquests fets com són la mort d'algú famós: imatges sensibleres, poc respecte a la intimitat que exigeix un fet com aquest, i per damunt de tot la imprtància que se li dóna respecte a altres notícies. D'acord que és un fet luctuós, tan i com el degoteig diari de morts per fam, o apropant-nos més, les dones que moren al nostre país per violència masclista o sexista o com se li vulgui dir.

Crec que és una assignatura pendent per la nostra societat d'avui el tractament d'un tema tan trascendent com és la mort. No ens agrada a casa, però ens encanta veure-la d'aprop, amb una distància suficient que no ens afecti directament. Som així.

I mentre us passo una imatge esfereidora que contrasta notablement amb la de dalt, però que en definitiva ens iguala a tots.

Reflexionem sobre el tema, sense fer demagògia, i dnant-li un aire de Trascendència.