Un cop més

Un cop més... i en van no sé quantes intentaré reprendre el bloc. Des d'aquí demano disculpes (si no és massa pressumptuós) d'aquestes anades i vingudes del Bloc.

Us asseguro que sempre tinc intenció d'intentar aportar quelcom, però la meva vida, tot i la seva senzillesa, és estructuralment complicada, i no em resta temps ni prioritats per fer coses que m'agraden com seria, entre altres, la redacció d'aquest bloc.

Avui ha estat un dia diferent, i entre altres coses he pensat que seria una ocasió especial per reiniciar aquests senzills posts en aquest bloc.

Quan m'he llevat al matí, he vist que el nostre cotxe havia estat sensiblement danyat a causa d'un accident produit durant la nit, i del qual no en tenia constància. Evidentment he sortit disparat de casa per fer una correcta avaluació del que ha passat.

He avisat a la Policia Local del poble i han vingut ràpidament senzillament a confirmar el que jo em temia, i era que algú o alguna havia picat contra el nostre cotxe, i veient que el seu (que estava més avariat que el nostre) havia marxat a peu.

Durant dues hores he estat pensant amb ira, amb aire de revenja, posant el cotxe a nivell quasi com si fos quelcom que fos el centre de la meva vida. Que dèbil sóc !!!

Una estona més tard han trucat el timbre de casa. Era la Policia i el conductor del cotxe que ha xocat contra el nostre. Abans que jo digués res, ell m'ha extés la mà, i m'ha demanat un sincer perdó. A més dóna la casualitat que és un veí que viu a vora de casa.

Aquesta ha estat la primera lliçó. Davant de qualsevol situació negativa, cal demanar perdó sincer, doncs amb aquest gest desmontes qualsevol gest no de pau. Tot el que tenia pensat dir-li, renecs i improperis se m'han oblidat automàticament.

Després de fer els papers, ha marxat, amb la situació anímica meva més redressada.
I al cap de poc ha tornat a venir el veí, ara amb un petit però gran obsequi i disculpant-se de nou. Segona lliçó: la humilitat de reconèixer el teu error, per davant de tot.

Gràcies Déu meu per poder avui viure aquesta lliçó. Encara que em costi quedar-me sense cotxe durant uns dies