Amb aquest anglicisme, s'enten una pràctica cada cop més imposada dins de les relacions professionals. Es tracta de crear espais (taules rodones, reunions...) en les que et trobes amb persones que suposadament no coneixes de res, però que el vincle que us uneix és fer negocis: comprar o vendre, compartir projectes... És com una "cita a cegues".
Ahir vaig tenir ocasió de participar en una cte d'aquests, i és curiós: la gent es llança al vuit, com si res, i sense paracaigudes, a explicar-te el bo i millor del seu negoci.
I jo penso, quin és el meu millor negoci? Sóc capaç d'apropar-me algú i comunicar-li el millor que tinc? És a dir, la meva Fe.
No, no sóc capaç. Fals respecte? Timidesa? Inseguretat? Poc convenciment?
Senyor, dóna'm força per ser valent, intel.ligència per saber transmetre, i amor per poder conquerir el cor de l'altre.
Joaquim
1 comentari:
Home, aquest blog ja és un pas significatiu. Én certa manera és com despullar-se en públic... Deixar veure coses molt de fons que costen d'expressar i simultàniament permetre que els altres vegin la distància entre allò que dic i allò que faig.
Però vaja, tampoc no cal ser massa transcendents. Ànims,
Mercè
Publica un comentari a l'entrada