Cada any, per aquestes dates, la meva mare em fa la mateixa pregunta: anem al cementiri? Hi anem tots tres: la mare, la meva germana i jo. I allà visitem el nínxol del meu pare i d'una altra meva germana.
Els cementiris són per als visitants, espais de silenci i de reflexió, i per alguns també de pregària. Està bé que ens recordem dels que ens han precedit i els interioritzem durant alguna estona. És un deure, perque si som el que som, és en part gràcies a ells. Les seves ànimes ja deuen descansar vora al Senyor, ben merescudament. Però nosaltres em de buscar aquests moments, per donar gràcies de que durant un temps van compartir la seva vida amb nosaltres.
Joaquim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada