divendres, 11 de setembre del 2009

Qué vol Déu de mi?

Des de fa temps, em faig aquesta pregunta. A les meves breus estones de pregària, em repeteixo una i mil vegades. En el fons, i des d'un punt de vista molt humà, el més pràctic seria que em contestés: "Doncs mira avui vés a veure a... i diga-li que .... Demà has d'escriure..."

Això seria el més pràctic. Però suposo que Déu no utilitza aquest llenguatge. Déu no ens diu el que hem de fer i el que no. Som lliures. Però Ell ens parla a través dels signes, dels símbols i de les persones. L'únic que hem de fer és saber estimar molt per anar-ho esbrinant. I l'amor i la caritat ens serviran com a diccionari per a interpretar el seu llenguatge.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Completament d'acord amb tu! T'entenc perfectament, jo també he tingut aquesta sensació. La clau de volta, el primer que vol Déu de nosaltres és que estimem! per la resta no cal donar-hi massa voltes, Déu es fa antendre alt i clar quan arriba el moment...

Anònim ha dit...

Un sant va ho deia així: "Nostre Senyor parla fluixet però parla clar!"