Sóc a Terrassa, a les 6,45 h del matí, baxant amb el cotxe la Rambla per acompanyar als meus fills a l'estació dels FF.CC. Parat perque el semàfor és vermell, veig que creuen el carrer algunes persones. Suposo, o al menys m'ho invento, que la majoria d'elles van a treballar. Moltes d'elles són immigrants. Amb la mirada perduda, i amb desgana de caminar, m'imagino que van a llocs de treball. Podries pensar, quin privilegi ! tenen feina! I no ho dubto, tal i com estan les coses avui en dia.
Però també penso en moltes condicions laborals deplorables, que sovint s'aprofiten de gent amb necessitat. Feines de moltes hores, esgotadors físicament, amb possibles males condicions, i amb uns sou low cost.
I m'entristeix, la veritat. És un peix que es mossega la cua. Tens feina però a quin preu.
Senyor Déu, que aquelles persones que han vingut amb nosaltres a fer tirar el país endavant, gaudeixin de les condicions necessàries i dignes per a treballar en la construcció de la nostra societat, i a l'ensems, del teu Regne.
Joaquim
1 comentari:
Trobo a faltar els teus comentaris!!!!
Publica un comentari a l'entrada