Crec en un sol Déu

A partir d'aquest post, i si el temps m'ho permet, intentaré continuar amb el blog amb vàries reflexions sobre el Credo.
---------
Primer de tot, una petita reflexió sobre la paraula "creure".  Qué vol dir? Creure, per a mí i en aquest cas és semblant a confiar. Si jo crec el que em diuen vol dir que jo hi estic confiant amb el que m'estan dient.

I us puc dir que crec (perquè hi confio) amb Déu. No és creure perquè sí, ni perquè he fet un gran acte de reflexió, ni perquè l'ambient m'hi porta.

Hi crec, hi confio. Tinc motius personals i íntims per fer-ho.

I en un sol Déu? En la nostra vida estem rodejats de falsos déus. Els típics (diners, poder...) i d'altres que potser no els reconeixem tan fàcilment. Per exemple l'afany de socialització, l'excés d'activitats d'oci, l'escaquejar-se sistemàticament d'obligacions ètiques...

Doncs sí, us puc dir (sense orgull, que és un altre déu), que crec (hi confio) en un sol (intento evitar-ne d'altres) Déu (el meu Déu, el Déu de tots els homes). I això em fa feliç. És com un petit tresor regalat que porto dins des de fa anys.