dijous, 3 de novembre del 2011

Pare Totpoderòs

Pare és aquell en qui hi confies, el que t'acompanya, el que sempre hi és i mai et falla.
Déu és Pare, ens ha enviat el seu fill, i ens coneix a tots i a cadascú de nosaltres. Això, a mi em dóna pau i tranquilitat en el cor. Saber que Ell hi és sempre passi el que passi és quelcom difícil d'explicar. Em vé ara a la memòria, la paraula del fill pròdig. Aquell pare és el nostre Pare.

Totpoderòs. Quan era petit pensava que totpoderòs era quelcom així com un mag amb la seva vareta. Més endavant (hi ha molta gent que ho pensa i ho afirma encara) creia que si Déu era tan totpoderòs, per què permetia la fam, la injustícia...?

Déu és Totpoderòs perquè Ell ens dóna (i ens treu) la vida, i a més ens regala la nostra llibertat. Ens deixa fer el que volem, estimar-lo o no, seguir-lo o no. Les injustícies, les desgràcies són, sovint, producte d'una llibertat mal interpretada. No és el de l'anunci de Nespresso, que escolleix ara plou, ara fa sol. No. És Totpoderòs, perque ni res ni ningú és igual o superior a Ell.